Que fa que una vida valga la pena viure?

Què fa que una vida valga la pena viure? No ho sé. Però farem un tempteig. Per començar, primer hem d'entendre què proporciona a la nostra vida diària una sensació de finalització, una sensació d'haver viscut realment en lloc de simplement existir. A mesura que ens aventurem més en aquest viatge introspectiu, hem de reflexionar sobre els passos necessaris per a aconseguir aquest estat. 

La nostra existència moderna, plena de les seues demandes i distraccions incessants, amb prou feines ens permet moments de reflexió sobre el llenç més gran de les nostres vides. No obstant això, la comprensió de les nostres aspiracions a llarg termini no només és beneficiosa sinó que és essencial si volem fer-les realitat. Requereix una pausa deliberada del bullici incessant, un examen atent de les nostres intencions més profundes i de com les podríem complir. Aquesta comprensió, un cop assolit, ens condueix de manera natural a estratègies i camins que ens guien cap als nostres objectius. 

En la meua pròpia recerca de la claredat, he recorregut a la paraula escrita com a eina de descobriment i comprensió. Mitjançant l'escriptura, articule i desembolique la complexa xarxa de les meues aspiracions futures. És a través d'aquest mètode que espere inspirar-vos a documentar també les vostres visions i ambicions. Penseu en l'avantatge que us ofereix sobre els que deambulen sense rumb, sense conéixer els seus desitjos. Visualitzant els contorns ideals del meu futur, pense quatre pilars sobre els quals descansen les meues aspiracions: 

• La calidesa de les connexions amb la família i els amics.
• Serenitat mental.
• Independència financera per triar els meus compromisos.
• Una salut física robusta per satisfer les demandes de la vida amb vigor.

Aquests objectius fonamentals sustenten el que considere una "vida bona". Ja que no volem només estar, també benestar. Tal volta tindrem l'oportunitat d'examinar amb calma cada pilar més endavant, altres diumenges... 

Aconseguir aquestes ambicions requereix estratègies específiques i accionables. L'amor s'ha de donar lliurement i sense expectatives, juntament amb el foment de relacions que ens dinamitzen en lloc d'esgotar-nos. La consciència del moment present s'ha de perfeccionar mitjançant la meditació i l'atenció centrada, alliberant la ment dels comportaments compulsius i fonamentant-la en l'ací i l'ara. La independència financera s'ha de perseguir de manera agressiva mitjançant l'estalvi i la inversió, amb l'objectiu d'una "jubilació" anticipada que permeta la llibertat de treballar segons la mateixa voluntat, no de mercenaris. Finalment, l'entrenament físic diari —córrer, aixecar pes, lluitar— prepara el cos per a qualsevol exigència i dota de confiança. 

Aquestes estratègies es condensen en hàbits quotidians que s'han de seguir amb intenció i disciplina, més que amb motivació esporàdica. La disciplina, al cap i a la fi, resulta més ferma que les marees fluctuants de la motivació. Està sostingut per un propòsit convincent, tant si aquest propòsit és la família, la millora personal, la comunitat o una vocació espiritual superior. La naturalesa del propòsit importa menys que la seua capacitat d'inspirar una disciplina inflexible. En conclusió, potser tot el que es requereix per a una vida plena és un propòsit potent. D'aquest propòsit sorgeix la disciplina necessària per a conrear hàbits poderosos, assolir els mateixos objectius i, finalment, portar una vida profundament significativa. És a través d'aquesta existència orientada a propòsits que podem respondre realment què fa que valga la pena viure una vida, transformant somnis abstractes en una realitat tangible i gratificant. Hem fet, sense voler, una teleologia.

Ximo Palau Marzà.