La tardor amb Miquel Martí i Pol

Ara que ens trobem immersos en la tardor, una època que sembla portar amb ella la música de la melancolia, no hi ha res millor que abraçar-la a través dels versos, especialment els de Miquel Martí i Pol. Recuperem el poema Ben poca tens, un estandart d'allò que ja ha passat, com l'estiu, però amb la promesa de la primavera a les mans.

Ben poca cosa tens:

La taula i uns quants llibres,

l'enyor d'ella, que és lluny

i tampoc no l'oblides,

i aquest silenci, dens

de paraules no dites.

Si ara escrius, a recer 

de tanta melangia,

et perdràs pels camins

d'una tristor benigna,

la veu se't tornarà

pogura i malaltissa

i a cada mot creuràs

que perds un tros de vida.

Deixa-ho tot. Al carrer

fa una tarda tranquil·la.

Camina. Hi ha gent

per fer-te companyia.

No et refusis a cap 

dels horitzons que et criden,

Quan tornis, tot serà

més assenyat i digne.

No hauràs oblidat res

- no és més lliure qui oblida -, 

però duràs les mans

plenes de llum fresquíssima.

Miquel Martí i Pol.