Maria Zambrano. Terra i paisatge
La partida de la seva terra natal.
La distingida filòsofa Maria Zambrano expressava que, malgrat la seva impossibilitat física de retornar a Espanya, la seva ment i la seva obra romanen lligades de manera intermitent amb la seva estimada terra natal. L'experiència de l'exili durant la Guerra Civil Espanyola la va marcar profundament, conduint-la a explorar la dimensió metafísica i mística d'aquesta condició. Després de viatjar per diverses ubicacions a l'estranger, es va reunir amb la seva germana a París, on va descobrir les experiències traumàtiques que va haver de patir aquesta durant l'ocupació nazi. Juntes, viatgen per diverses ciutats europees abans de traslladar-se a Roma, on Zambrano troba inspiració per als seus escrits centrats en els temes dels somnis i el temps. A través de la seva obra, intenta capturar una raó poètica dins de la filosofia, explorant les interconnexions entre el paisatge, la naturalesa i la humanitat.
Per a Zambrano, la guerra civil representa una ferida destructiva que marca profundament la seva vida i la seva concepció del món. Veu la vida com una repetició de calamitats i considera que la bogeria del món durant la Guerra Civil Espanyola és un triomf de la vanitat. Aquestes reflexions revelen la seva crítica envers la violència i el conflicte, així com la seva insistència en la necessitat de buscar la pau i la concòrdia. La comprensió de la veritable condició d'exili apareix quan Zambrano s'adona que no és possible un retorn al seu lloc d'origen, ja que aquest no existeix en la mateixa forma. Aquesta consciència l'ha portat a reflexionar sobre la dimensió metafísica de l'exili i la seva condició mística, que li permet analitzar la seva pròpia trajectòria vital i la de la seva nació. Els exiliats, segons ella, estan presents per ser testimonis d'una Espanya esplendorosa que podria haver estat, però que ja mai no serà. Després de passar per diversos països com Mèxic, Cuba i Puerto Rico, Zambrano es retroba amb la seva germana Araceli a París, on, en arribar, reben la notícia de la mort de la seva mare. Després d'aquest moment, la vida de Zambrano es caracteritza per un constant moviment fins a establir-se finalment a La Pièce, un petit poble de muntanya. Aquesta etapa de la seva vida, es converteix en un període d'intensa activitat creativa, culminant amb la redacció de la seva obra mestra, "Claros del Bosque". A través d'aquesta obra, Zambrano explora temes com els somnis i el temps, revelant la seva sensibilitat poètica i la seva capacitat per captar la riquesa de l'existència humana.
El paisatge.
Per Zambrano, l'obra literària està íntimament relacionada amb l'espai que l'inspira, ja que aquest espai esdevé una part integrant de la seva pròpia creació. Així, el paisatge, la naturalesa i l'entorn físic tenen un paper fonamental en la seva obra, influint en la seva visió del món i en la seva expressió artística. Zambrano sosté que el paisatge és la projecció de la mirada humana sobre la naturalesa, mentre que el jardí representa el desig intrínsec de l'ésser humà de connectar íntimament amb la naturalesa. Aquesta visió poètica del paisatge implica una relació profunda i simbiòtica entre l'ésser humà i el seu entorn, on la naturalesa objectiva adquireix significat a través de la percepció humana. Així doncs, afirma que el paisatge només existeix en la mesura en què hi ha una mirada poètica que contempla la naturalesa amb ulls sensibles i imaginatius. Aquesta perspectiva transforma el paisatge en un espai viu i dinàmic, on l'ésser humà pot habitar, transformar i ser transformant. La teoria de la raó poètica, desenvolupada per María Zambrano, es basa en la idea que la poesia no només és un gènere literari, sinó una forma de pensar i comprendre el món. Així doncs, a través de la seva obra, Zambrano busca explorar el significat profund de la poesia i del que és poètic, alliberant el pensament de les limitacions de la racionalitat, obrint-lo a la plenitud de l'experiència humana. Aquesta transformació del pensament convencional en un pensament poètic permet captar la vitalitat i la immediatesa del moment present, donant-li una nova dimensió a la seva obra i al seu pensament.
Anna Maurel Anglès.