Féder o el marit potentat. Stendhal.
L'amor ens desordena: altera els batecs, els costums, les certeses i les precaucions... tal com succeeix en aquesta breu i fascinant obra, Féder o el marit potentat. Valentine canalitzarà aquest desordre cap a un sol destí: un jove vidu o un marit vanitós? Un pintor de pa sucat amb oli o un senyor trenca-timpans? Féder o el marit potentat? L’editorial Cal Carré, de la mà de la traductora Georgina Solà Sellés, ens descobreix aquesta joia de Stendhal, plena de dilemes, passions i ironies.
Féder és un pretensiós amb aires d'artista que, malgrat menysprear l'ofici patern, no li fa mala cara als diners. Per això, quan el pare es va desentendre d’ell després de donar-li mil cinc-cents francs, no va haver-hi cap queixa, si bé haurà d'enginyar-se-les perquè poc després, moren la seva dona i el seu pare i deu quatre mesos de lloguer que no pot pagar. L'ofici de retratista li serveix per sortir del pas, fer-se un lloc en la societat parisenca i crear-se una imatge excessivament romàntica, que no li va pas malament: el jove desgraciat que es va rebel·lar contra la fortuna paterna en favor de l'amor. Féder va començar a esmolar el seu enginy sota la protecció de l'astuta Rosalinde, companya en la maquinació d'una gran farsa: ella li esculpirà el caràcter per a ascendir socialment i econòmicament i ell jurarà una fidelitat tan intacta com l'amor que diu tenir-li.
Recelós del seu talent artístic, va negar-se a retratar Valentine Boissaux, la germana d’un amic. A més a més, no ens enganyem, li fa una mandra terrible. Tot i així, la curiositat passional guanya la mandra. Ell queda corprès per la bellesa, senzillesa i possibles passions que d'ella intueix. I Valentine, que esperava un temible artista de judicis impertinents, es troba un jove tímid, commovedor, de difícil interpretació i conqueridor de la seva curiositat. Per part seva, el senyor Boissaux, un nou-ric que repeteix constantment el seu nom i posició com si anessin a robar-los-hi, celebra comptar amb la signatura d'un gran pintor en el retrat de la seva dona.
La intimitat de dues mirades atentes durant la pràctica artística i la fugida del seny en certes declaracions, van enaltint la intuïció d'amor de la primera trobada. Aviat, els joves queden embriagats l’un de l'altre, però sense admetre del tot la seva caiguda. Acceptaran aquesta condició o s'amagaran de si mateixos en una amistat? Podran esquivar les sospites del germà? Acabarà Valentine entregada al desordre dels seus batecs o es mantindrà en la seva condició de dona-trofeu? Tals qüestions, a més d'una irrisòria lluita d'egos i l'anunci d'una tragèdia, aniran assaltant els nostres personatges.
L'obra de Stendhal podria considerar-se una sàtira de la societat parisenca del segle XIX, obsessionada per les aparences fins al ridícul i sostinguda en la xarxa de relacions que, en certes ocasions, teixeixen les pretensions d'una intel·lectualitat més ornamentada que sentida. Tot això, narrat des d'una agudesa còmica molt encertada. Alhora, retrata la supervivència dels amors inconvenients des de la determinació dels petits actes, en una època on els sentiments havien d'anar amb peus de plom. Època que ens va deixar amb grans noms que el lector podrà extreure, com Voltaire, Rousseau o Diderot. La literatura juga aquí un paper molt important. Stendhal ens demostra com els llibres tenen el poder de travessar-nos i l'arma de doble tall que era mostrar-se en societat com un home llegit. Reflexions a través del maneig dels llibres, que representen els modes de relació entre els parisencs benestants. Finalment, cal destacar la potència dels personatges femenins en contrast amb personatges masculins com el senyor Boissaux, que gairebé sembla una broma amb forma d'home: d'una banda, tenim a Rosalinde, una ballarina astuta i independent que fa de mestra a Féder en l'art de la pretensió; d’un altre, a Valentine, una lectora voraç, de gran agudesa mental i posseïdora d'una curiositat que la converteix en una sagaç observadora.
Després de tot això, potser no cal que digui que estem davant d'una lectura indeclinable. Només em queda una pregunta més per fer-vos: És aquest un amor que viu en el silenci o bé que mor per ell? La resposta ha de ser vostre, estimats lectors.
Aina Gil.