Una vida a les muntanyes. Abraham Orriols

Avui en dia, ningú ens explica la realitat que envolta les muntanyes, els seus boscos o el món rural. Ningú ens parla amb claredat de tots aquells que batallen per obtenir una vida modesta i unes condicions dignes. No hi ha relleu generacional; tothom estima la terra, però ningú vol treballar-hi. Els boscos s'embruten i es converteixen en el pati d'esbarjo dels forasters que hi cerquen diversió. Les ciutats creixen desmesuradament, mentre que els pobles es despoblen, les cases es buiden o es converteixen en segones residències, i s'esborra la xarxa que anys enrere havia fet del món rural un territori unit. Ningú es preocupa per les arrels i, de mica en mica, les feines dels nostres avis esdevenen memòria, ja que a la gent no li interessa saber la procedència dels aliments que serveixen a taula. Només els importa la immediatesa. 

Vivim immersos en una realitat de desconnexió progressiva amb la natura, on només la percebem com un escenari idíl·lic per a activitats recreatives. Ens limitem a gaudir-ne des d'una distància segura, sense aprofundir en el coneixement de les necessitats específiques dels ecosistemes o en els processos que en garanteixen la vitalitat. Aquesta actitud reflecteix una manca d'interès per comprendre i involucrar-se en les dinàmiques que sostenen el funcionament i la preservació dels ambients naturals, reduint-los a meres destinacions lúdiques i, alhora, egoistes. 

Ens queden poques Marines, pocs personatges com el que narra aquesta novel·la escrita pel jove periodista català Abraham Orriols. Vivim desconnectats de la memòria del nostre país; ens cal conèixer, preguntar-nos i aprendre tot allò que hem menystingut amb el pas dels anys. A Una vida a les muntanyes, la Marina Vilalta –pagesa dels Pirineus– comparteix la seva experiència vital amb una transparència absoluta, sense pretensions de superioritat ni judicis desafiants. El seu relat sobre la vida rural es presenta sense alliçonaments ni acusacions explícites. Malgrat ser conscient de la distància que separa el seu estil de vida del de molts lectors que ens endinsem en aquestes pàgines, mitjançant les converses amb l'Abraham ens obre les portes al viatge de la seva vida, amb una combinació de nostàlgia i alegria, però sobretot d'orgull, perquè ella ha triat viure així cada dia de la seva vida, trobant en la muntanya i en el seu bestiar el seu veritable lloc de felicitat. 

El relat destaca la humanitat que impregna cada aspecte de les experiències descrites, així com la riquesa de les tradicions que configuren la nostra cultura. Aquesta narrativa ens permet apreciar la saviesa inherent a la natura i la importància fonamental que aquesta té en la nostra existència quotidiana. La història revela com aquestes experiències i tradicions s'entrellacen amb el nostre entorn natural, oferint una visió rica i matisada del significat de viure en harmonia amb la terra. Aquesta exposició es manifesta com un autèntic acte d'amor i passió per un estil de vida que, tot i presentar-se amb gran simplicitat i sinceritat, és capaç de provocar un profund canvi i reflexió. La seva essència rau en la seva honestedat i en la seva capacitat per capturar l'essència d'un mode de vida sovint oblidat, però que té un impacte profund en la nostra comprensió del món i en la nostra connexió amb la natura. En aquest acte de comunicació desinteressada es genera un espai per a la contemplació i la reconsideració del nostre lloc dins d'aquest vast i interconnectat sistema natural. 

A tall de conclusió, l’obra ens ofereix una immersió profunda en el món i la vida de la Marina, sense recórrer a idealitzacions ni a una visió romàntica de la muntanya. A través d'una exposició realista, ens presenta la seva experiència i la seva elecció conscient de viure en aquest entorn rural. La narrativa revela la importància de conservar aquest estil de vida, així com la rica cultura i la saviesa popular associades amb el món rural. Ens recorda que aquestes tradicions, que han estat essencials per a la nostra supervivència i identitat fins a l'actualitat, no només mereixen ser preservades, sinó que també són crucials per entendre el nostre passat i assegurar el nostre futur. Aquesta obra, per tant, no només ens submergeix en una realitat concreta, sinó que també ens convida a reflexionar sobre la necessitat de valorar i mantenir viu un patrimoni cultural que ha estat, i continua sent, una part integral de la nostra relació amb la terra. 

Anna Maurel.