Paraules i noms que el vent ha de portar, el mateix vent que s’alça dia rere dia i que, com diu el vers, quan s’aixeca, cal intentar viure. Viure, no pas en els camins que haurien pogut ser, sinó en els que són i estan per arribar. Perquè viure és tornar a començar, recordant que res no es perd, sinó que tot es retorna al vent.
<meta name=Conceptes abstractes i complexos com la impermanència, la vacuïtat, el sofriment o la comprensió de la naturalesa de la realitat —els quals només són plenament captables per l’ànima o l’intuïció més profunda— es poden transmetre i assimilar més fàcilment mitjançant representacions simbòliques.
<meta name=Si una persona jove no es crea una identitat virtual es difícil que aspiri a una contractació, atès que necessita distribuir el seu perfil i currículum. Aquesta condició esclerotitza la fluïdesa de les dinàmiques laborals, perquè tothom és emissor, en una mateixa escala, de si mateix. La visibilitat iguala, i per tant, invisibilitza.
<meta name=En aquest mar de decisions, la pau interior es torna una conquesta, no un estat natural. Per cada camí que triem, s'obren mil portes que mai no creuarem, i amb elles, mil vides que no viurem. Però en aquesta trista bellesa rau una veritat més profunda: som els arquitectes de la nostra pròpia existència.
<meta name=Per què escrivim? Quina pregunta més ambigua, em respondreu alguns... Hi ha qui, per un deure com la feina, els estudis o la ideació de la llista de la compra, es veu induït, sovint amb certa deixadesa, a agafar un bolígraf. Però hi ha un altre tipus d'escriptura.
<meta name=Si un home està viu, sempre hi ha el perill que puga morir, encara que cal reconéixer que aquest perill disminueix a mesura que l'home es va convertint en un mort en vida.
<meta name=