Temptatives sobre el buit és una experiència en si mateixa. És un acte de fe dedicat a esperits inquiets i també una crida fervorosa per posar de relleu la curiositat investigativa com a motor vital.

L’autor teixeix un cúmul de relacions a partir de tres eixos de desenvolupament fonamentals: posthumanisme, postfeminisme i postveritat. [...] Recorre el món mediàtic, sexual-identitari i polític tot entaulant diàleg amb filòsofs de renom com Gilles Deleuze, Paul B. Preciado o Giorgio Agamben

Conceptes abstractes i complexos com la impermanència, la vacuïtat, el sofriment o la comprensió de la naturalesa de la realitat —els quals només són plenament captables per l’ànima o l’intuïció més profunda— es poden transmetre i assimilar més fàcilment mitjançant representacions simbòliques.

Si una persona jove no es crea una identitat virtual es difícil que aspiri a una contractació, atès que necessita distribuir el seu perfil i currículum. Aquesta condició esclerotitza la fluïdesa de les dinàmiques laborals, perquè tothom és emissor, en una mateixa escala, de si mateix. La visibilitat iguala, i per tant, invisibilitza.

En aquest mar de decisions, la pau interior es torna una conquesta, no un estat natural. Per cada camí que triem, s'obren mil portes que mai no creuarem, i amb elles, mil vides que no viurem. Però en aquesta trista bellesa rau una veritat més profunda: som els arquitectes de la nostra pròpia existència.

Per què escrivim? Quina pregunta més ambigua, em respondreu alguns... Hi ha qui, per un deure com la feina, els estudis o la ideació de la llista de la compra, es veu induït, sovint amb certa deixadesa, a agafar un bolígraf. Però hi ha un altre tipus d'escriptura.

Si un home està viu, sempre hi ha el perill que puga morir, encara que cal reconéixer que aquest perill disminueix a mesura que l'home es va convertint en un mort en vida.